La Siham i el seu germà Said, dos joves marroquins arribats a Catalunya essent encara uns nens, viuen a cavall entre la cultura en què encara viuen submergits els seus pares i la que han anat descobrint al nou país d'acollida i davant de la que se senten plenament identificats. Tots dos pateixen les dificultats que comporta aquesta realitat.El Carles, un jove d'estètica skin, compleix, a l'igual que en Said, una llibertat vigilada imposada pel jutge de menors. Els dos assisteixen a l'escola taller de la seva ciutat, lloc on es coneixeran i on iniciaran una difícil relació que acabarà implicant també la Siham. La relació entre els tres joves provocarà situacions del tot inesperades que alteraran per complet les seves vides.Teresa Martí no tem els temes complexos de la vida. Ja a Noventa y seis horas ens va submergir en el delicat i sensible món de la donació d'òrgans. En aquesta ocasió, la seva narrativa aborda una realitat que ja és part ineludible del nostre món: el xoc de cultures diferents que genera una immigració que ha arribat per quedar-se. Amb la delicadesa i sensibilitat que la caracteritzen, Teresa Martí ens fa partícips d'aquest conflicte. Sense jutjar moralment als seus joves protagonistes, ens submergeix en les contradiccions i dificultats a les que aquests s'enfronten en un entorn social on no és fàcil desenvolupar-se i tirar endavant. Una història que atrapa i ens deixa un pòsit d'incertesa que convida a la reflexió.Siham va ser escrita entre els anys  2000  i  2004 , aleshores els actuals tècnics de medi obert es deien delegats d'assistència al menor. Durant aquests gairebé vint anys, el treball dels professionals ha protagonitzat algun canvi, però en essència, la intervenció realitzada amb els joves és la mateixa que es relata en la novel·la.Les escoles taller, que tan excel·lent funció van realitzar durant aquells anys, van desaparèixer a Catalunya l'any  2010 . Avui dia existeixen les cases d'oficis, que d'alguna manera supleixen la funció que tenien les escoles taller com a principal projecte  de formació i ocupació per a joves que abandonen  de manera precoç l'escolarització.Totes les històries narrades en aquesta novel·la són fictícies, així com els noms, però totes elles estan inspirades en situacions reals viscudes per joves d'aquella època.

La Siham i el seu germà Said, dos joves marroquins arribats a Catalunya essent encara uns nens, viuen a cavall entre la cultura en què encara viuen submergits els seus pares i la que han anat descobrint al nou país d'acollida i davant de la que se senten plenament identificats. Tots dos pateixen les dificultats que comporta aquesta realitat. El Carles, un jove d'estètica skin, compleix, a l'igual que en Said, una llibertat vigilada imposada pel jutge de menors. Els dos assisteixen a l'escola taller de la seva ciutat, lloc on es coneixeran i on iniciaran una difícil relació que acabarà implicant també la Siham. La relació entre els tres joves provocarà situacions del tot inesperades que alteraran per complet les seves vides. Teresa Martí no tem els temes complexos de la vida. Ja a Noventa y seis horas ens va submergir en el delicat i sensible món de la donació d'òrgans. En aquesta ocasió, la seva narrativa aborda una realitat que ja és part ineludible del nostre món: el xoc de cultures diferents que genera una immigració que ha arribat per quedar-se. Amb la delicadesa i sensibilitat que la caracteritzen, Teresa Martí ens fa partícips d'aquest conflicte. Sense jutjar moralment als seus joves protagonistes, ens submergeix en les contradiccions i dificultats a les que aquests s'enfronten en un entorn social on no és fàcil desenvolupar-se i tirar endavant. Una història que atrapa i ens deixa un pòsit d'incertesa que convida a la reflexió. Siham va ser escrita entre els anys  2000  i  2004 , aleshores els actuals tècnics de medi obert es deien delegats d'assistència al menor. Durant aquests gairebé vint anys, el treball dels professionals ha protagonitzat algun canvi, però en essència, la intervenció realitzada amb els joves és la mateixa que es relata en la novel·la. Les escoles taller, que tan excel·lent funció van realitzar durant aquells anys, van desaparèixer a Catalunya l'any  2010 . Avui dia existeixen les cases d'oficis, que d'alguna manera supleixen la funció que tenien les escoles taller com a principal projecte  de formació i ocupació per a joves que abandonen  de manera precoç l'escolarització. Totes les històries narrades en aquesta novel·la són fictícies, així com els noms, però totes elles estan inspirades en situacions reals viscudes per joves d'aquella època.