Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) va ser escriptora, traductora i activista. Filla del comunista Tomàs Pamies i de formació autodidacta, va convertir-se ràpidament en una figura de rellevància política a Catalunya. L'any 1939 ha d'exiliar-se a França, des d'on col·labora amb revistes com "Serra d'Or" i "Oriflama". L'exili durarà més de tres dècades, i passarà per República Dominicana, Cuba, Mèxic, on estudiarà periodisme, Praga i de nou París. A banda de col·laborar en ràdios i diaris com l'"Avui", no publica el primer llibre, escrit amb el seu pare, fins al 1971, Testament a Praga, que mereix èxit de crítica. És el punt de partida d'una prolífica carrera literària amb novel·les, assaigs i reportatges que, juntament amb la tasca periodística, documenten la nostra història social i política, i que el 2001 fou reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.